LOMLOE: UNA ALTRA LLEI AMB DATA DE CADUCITAT


20 Nov, 2020

 

DAVANT L'APROVACIÓ DE LA LOMLOE AL CONGRÉS, ANPE DENÚNCIA LA FALTA DE DIÀLEG, NECOGIACIÓ I CONSENS NECESSARI, I QUE UNA ALTRA VEGADA NO TÉ EN COMPTE ALS PRINCIPALS PROTAGONISTES: ELS DOCENTS

Un projecte de llei, que ha omès els passos previs per a una tramitació de llei orgànica, i l'absència de diàleg unit a la manca de negociació fa que aquesta nova llei neixi sota la premissa que serà una llei derogada o modificada quan es produeixi un canvi de govern com ha succeït amb altres lleis educatives.

Un projecte precipitat, l'objectiu inicial del qual era derogar la LOMCE i tornar als postulats de la LOE-LOMCE. Però, després de la intervenció dels grups parlamentaris, que sustenten al govern, i l'assumpció d'algunes esmenes, han convertit aquella proposta inicial en un text encara més ideologitzat, mitjançant la incorporació de mesures molt polèmiques i controvertides que polaritzen i fraccionen cada vegada més les posicions polítiques, socials i territorials en l'àmbit educatiu.

L'esmena pactada on el castellà deixa de ser llengua vehicular a l’estat vol dir que deixa de ser oficial i atempta contra el dret d'una part significativa de l'alumnat en determinades zones d'Espanya al no rebre els ensenyaments obligatoris en la seva llengua materna. El Govern ha de protegir els drets lingüístics de tots els seus ciutadans. La desaparició del castellà com a llengua vehicular afectarà també al caràcter estatal dels cossos docents. Confiem que els partits que tinguin grup parlamentari amb capacitat de recórrer ho facin davant del Tribunal Constitucional.

La recerca de promocionar i titular de manera semiautomàtica a l'alumnat trenca els valors d'esforç i mèrit, i no és la solució contra el fracàs escolar. L'alumnat de l'ensenyament públic serà el més perjudicat per aquesta mesura, fonamentalment el de les classes socials més desfavorides, ja que aquest alumnat no podrà compensar els dèficits d'aprenentatge per un altre mitjà diferent.

La pèrdua dels continguts comuns que aprimen el currículum bàsic i comú que correspon a l'estat aprofundeix més en la desvertebració educativa. En algunes esmenes es planteja rebaixar al 50% la competència de l'estat al fixar el currículum bàsic i l'altre 50% a les autonomies, per no parlar de la pèrdua cada vegada més evident de les humanitats en el currículum.

No menys sorprenent resulten les propostes sobre el desenvolupament de la professió docent que deixa en mans de les comunitats autònomes la normativa que regula la formació inicial i permanent, l'accés i el desenvolupament professional docent. Des d'ANPE exigim que sigui el Ministeri el que elabori una proposta, un cop escoltades les CCAA, per ser negociada amb els representants del professorat. Proposem que s'articuli, en el marc d'un Estatut de la Funció Pública Docent, l'ingrés i accés als cossos docents, i l'establiment de la carrera professional docent des de l'ingrés fins a la jubilació, regulant i consolidant un sistema de jubilació anticipada. A més d'establir, en aquesta futura norma, el dret de mobilitat de professorat per tot l'Estat, mantenint per a això el caràcter estatal dels cossos docents. Si no s'observen aquestes previsions ens veurem abocats a la configuració de fet i de dret a 17 sistemes educatius diferents i al nostre Estat.

L'enèsima reforma educativa serà una llei molt allunyada de l'acord bàsic o pacte d'estat, que hagués permès establir les bases de la reforma profunda i global que necessita l'educació a Espanya i que fins ara ha tingut com a guia l'article 27 de la Constitució i la interpretació que d'això ha fet la jurisprudència de Tribunal Constitucional. Una llei que respon més a ser una moneda de canvi per a altres assumptes de la governabilitat d'Espanya, i que ens allunya de la veritable prioritat política i social que és l'Educació.